«Molt bona tarda. El primer que toca és agrair el reconeixement de la Cecot. Que et reconeguin els iguals i els experts en el món empresarial és un plus i estic, com poden comprendre, molt satisfet.

També vull dir que un recolzament a la trajectòria no seria possible si al nostre costat no hi haguessin equips molt professionals, molt compromesos, molt competents. És impossible una trajectòria llarga i una mica ambiciosa si no tens un acompanyament, durant molt temps, de molta gent molt preparada.

I també voldria homenatjar en Cristóbal Colón, el meu precedent de l’any passat [com a Premi a la Trajectòria de Cecot]. Els vull explicar una anècdota. En Cristóbal, abans de posar en marxa la fàbrica de La Fageda, em va venir a veure i em va dir: “Mira, tenim aquesta idea, volem fer uns iogurts…”. I li vaig dir: “Cristóbal, això és impossible que funcioni. Davant hi tens Danone, Nestlé… unes companyies que tenen recursos il·limitats. I tu, sense res, penses competir fabricant iogurts amb Danone i amb Nestlé? No funcionarà. Nosaltres t’ajudarem, però això no funcionarà”. Com poden veure, aquest va ser un dels errors greus que vaig fer en la meva trajectòria! Estic molt content dels 30 anys que portem treballant amb la Fageda. I també tinc el desig i la seguretat que l’èxit que han tingut continuarà i sobreviurà al seu líder. És una proposta de valor, de riquesa econòmica i social, i jo crec que mereix tot el reconeixement.

El segon punt que volia tocar era sobre algunes coses que a Bon Preu ens han anat bé i que poden ser útils a alguns de vostès, com a empresaris.

Per a nosaltres és fonamental tenir un propòsit explícit i uns valors escrits i practicar-los. Una determinada manera de fer empresa, una cultura d’empresa, que generi riquesa econòmica.

Si no hi ha resultats econòmics positius, no està justificada l’existència de l’empresa. Necessitem persones amb talent, compromesos… de talent n’hi ha molt. I s’ha de saber dirigir a les persones. L’exemplaritat en el lideratge és condició ‘sine qua non’.

Ara és el talent el que tria l’empresa on vol anar a treballar. Ho sabem tots els empresaris. No trobem gent i la gent preparada tria l’empresa on vol anar a treballar. I probablement hi ha més d’un factor que influeix en aquesta tria. A nosaltres ens ha funcionat molt bé fitxar i promocionar gent jove que comparteixin els valors i la mirada a llarg termini.

També crec que els empresaris ens hem d’explicar més, a dintre i a fora. No ens hauríem de rendir a la demagògia i hauríem d’explicar les certeses i els arguments que tenim. Nosaltres estem convençuts de la importància de l’esforç, del joc net, de l’exigència personal, del llarg termini, del pragmatisme, de la reinversió de beneficis i de la màxima ambició empresarial.

Algunes coses que no farem a Bon Preu. Albert Camus deia: “Els principis només són paraules i retòrica buida mentre no costen diners”. És quan costen diners que es pot dir que tenim principis. Jo en aquest sentit els vull dir dues coses que Bonpreu no farà.

1. Bonpreu no posarà franquícies per explotar la misèria de la gent que acaba d’arribar, fent-los treballar 24 hores i fent que visquin a la botiga. No ho farem.
2. No contractarem riders per dos euros corrent per tot Barcelona sense assegurança, treballant 24 hores, sense festius… no ho farem. Contractarem xófers que faran les hores que els toca i cobraran el que toca.

A mi em sembla que aquests llocs de treball no són els que convenen a aquest país, en aquests moments.

Per acabar, voldria exposar la meva preocupació, com a persona que estima el seu país i que està convençuda que les empreses tenen la seva raó de ser en generar riquesa per al país.

Veiem com cauen les infraestructures ferroviàries: anys i anys de no invertir tenen aquestes conseqüències. Si els propers 10 anys continuem fent el mateix que els últims 10 anys, em temo que alguns pilars bàsics de la nostra societat acabin com Rodalies. El sistema sanitari, l’educació, la transició energètica, l’administració pública… cal un canvi. No és un problema del govern actual, és un problema de país.

Hi ha coses que són molt òbvies. Si volem tenir pisos, entre altres coses, hem de construir pisos. Hi ha d’haver inversions, constructors i, sobretot també, les administracions no han d’encallar les coses.

Si cada any se’n van alguns milers de milions, que no tornen i necessitem, el panorama que tenim per atendre les necessitats és, al meu entendre, com a mínim preocupant.

Em sembla que hauríem de ser capaços de posar-nos d’acord en les 4 o 5 coses fonamentals de país i actuar ràpid si no volem deixar problemes a les següents generacions. No hauria de ser tan difícil posar-nos d’acord amb els 4 o 5 temes tan fonamentals del nostre país.

La complexitat es resol atacant problemes de cara i amb valentia i generositat i amb mirada llarga i de país.

Salvador Espriu deia que “aquest país només l’aixecarem amb esforç, justícia, treball i honestedat”. I jo ho comparteixo.»

(discurso editado de Joan Font, fundador de Bon Preu S.A.U., en la Nit de l’Empresa)